Juneda col·locat

Anem avançant

Després d'haver encolat les peces de color amb la silicona epoxy, tenim el primer emplomat mig acabat. Ha estat molt bé el treball amb la silicona perquè el producte està ben pensat i és màximament eficaç. En comparació amb la resina, que serviria per al mateix tipus de solució, hem gauanyat temps d'execució i una permanent elasticitat que permetrà al vidre estar menys estressat.

Después de haber encolado las piezas de color con la silicona epoxy, tenemos el primer emplomado medio terminado. Ha sido muy bien el trabajo con la silicona para que el producto está bien pensado y es máximamente eficaz. En comparación con la resina, que serviría para el mismo tipo de solución, hemos gauanyat tiempo de ejecución y una permanente elasticidad que permitirá al vidrio estar menos estresado.

Juneda

Un cop acabades les peces per a l'exposició d'Andorra, ens hem pogut ficar de plè en la producció dels 5 vitralls de Juneda que tenim pendents de ja fa dies. Vidre gravat a l'àcid, plom, silicona... El projecte és senzill però hi ha més feina de la que ens pensàvem perquè tampoc són pocs metres i hi ha bastant plom.

Us ensenyem els dibuixos mentre no poguem fer les fotos dels vitralls acabats i col·locats. El conjunt no és exactament així perquè la disposició en l'espai no és aquesta. Quan veurem els dos de la dreta (una porta de dos fulls) no veurem el de l'esquerra perquè el tindrem just a l'esquena.

Una vez terminadas las piezas para la exposición de Andorra, nos hemos podido meter de lleno en la producción de los 5 vitrales de Juneda que tenemos pendientes de hace días. Vidrio grabado al ácido, plomo, silicona ... El proyecto es sencillo pero hay más trabajo del que pensábamos porque tampoco son pocos metros y hay bastante plomo.

Os enseñamos los dibujos mientras no podamos hacer las fotos de los vitrales acabados y colocados. El conjunto no es exactamente así porque la disposición en el espacio no es esta. Cuando veremos los dos de la derecha (una puerta de dos hojas) no veremos el de la izquierda para que lo tendremos justo a la espalda.

Les peces

"Kanazawa

"Koyasan 

"Sendai

"Fukushima 

"Tsunami 

"Zen

Jornades del Vidre a Andorra

El proper dissabte 15 d'octubre ens podreu trobar a Escaldes-Engordany, participant a les VI Jornades Arts del Vidre. Estrictament, les jornades són el 15 i el 16, però muntarem una exposició al CAEE que durarà fins el 22, per poder gaudir durant més temps de les peces que els diferents artistes han fet per a l'ocasió. Pel que fa a nosaltres concretament, hem ficat un peu en un món que no teníem massa visitat, dins l'univers del vidre: el càsting. Les tècniques o disciplines s'ajusten milor o pitjor a les idees que hi ha darrera les creacions artístiques. De vegades amb una poesia n'hi ha prou, de vegades li haurem de posar música i segons per a què, necessitarem escriure un llibre. En aquest cas, és la que més s'ajustava a la concepció de les peces i a una poètica que s'atansa a la comprensió japonesa de les coses. Perquè les peces, ja ho veureu, giren al voltant de la idea del Japó. Pel viatge al Japó de l'any passat, per l'amistat amb la Yukiko i la Chihiro, pel tsunami, pel Yoshi i el seu taller destruït prop de Fukushima... També per intentar aportar alguna cosa i fer com que no hagués passat res, malgrat tot, i ajudar al Yoshi de recuperar el taller perque pugui continuar amb la seva tasca educativa. Us incrusto el programa i ja us anirè informant. Podeu clicar-hi per veure'l més gran i llegir el que hi diu...

Hem acabat!

Finalment el vitrall de Sant Joan està acabat. Demà el Francesc retirarà la bastida del darrera i podrè fer la foto definitiva sense ombres ni elements extranys. I dissabte (30 d'abril) el podreu veure si us atanseu a l'església, hi esteu convidats. 

La veritat és que ha quedat tal com estava previst i la llum funciona millor encara del que havia imaginat. Només hi ha un petit problema: es veu petit. Són 28 metres quadrats, però es veu petit... La veritat és que impressionava més quan teníem les peces al taller abans de col·locar que un cop situades a l'espai. Si el veieu al natural, no entendreu que hi hagi hagut tanta feina a fer-lo!

Aquí teniu una foto amb la bastida darrera encara:



Finalmente el vitral de San Juan está terminado. Mañana el Francisco retirará el andamio de atrás y podremos hacer la foto definitiva sin sombras ni elementos extraños. Y el sábado (30 de abril) el podrá ver por acercar a la iglesia, estáis invitados.

La verdad es que ha quedado tal como estaba previsto y la luz funciona mejor aún de lo que habíamos imaginado. Sólo hay un pequeño problema: se ve pequeño. Son 28 metros cuadrados, pero se ve pequeño ... La verdad es que impresionaba más cuando teníamos las piezas en el taller antes de colocar que una vez situadas en el espacio. Si el ve al natural, no entenderéis que haya habido tanto trabajo hacerlo!
Aquí tienes una foto con el andamio última aún:

Aquesta foto està composada en HDR a partir de sis fotografies preses amb paràmetres diferents i per això té aquesta textura estranya. La idea és que la foto s'assemblés més a la visió real.

I la foto bona, finalment sense bastides ni ombres. Al contrari del que acostuma a passar, podeu clicar-hi a sobre per veure-la més petita.

En aquest cas, hem fet fotos parcials i les hem composat com un collage. D'aquesta manera l'exposició de cada part és més correcta i no tenim tants problemes de contrallums. El problema és que els ocres queden un pèl falsejats. En realitat no hi ha tant registre cromàtic.

La tècnica pròpiament

Dins el món del vitrall hi ha diferents tècniques que ens permeten un grandíssim ventall de possibilitats. En el cas del vitrall de Tarragona hem jugat fort i hem trobat la manera de treballar un tema clàssic (Sant Joan Baptista) en un entorn clàssic (una església) de manera moderna.

El discurs del vitrall es presenta en diferents nivells, podríem dir, i s'allunya d'altres possibilitats de representació més típiques. Aquest plantejament del disseny en clau contemporània, implica una execució tècnica en el mateix sentit. Encara que això no vol dir que no pogués ser d'una altra manera.

Cada plafó és un vidre de càmara que consta d'un vidre mat pintat amb groc d'argent a la cara que veurem des de l'església, i un vidre termoformat que dibuixa una part del disseny en transparent sobre transparent, a la part de darrere. És entre els dos vidres que es conforma tot el conjunt.

El vidre mat actua com a pantalla de projecció que rep les ombres de les textures, les brillantors dels gruixos... En una tercera capa, darrere de tot, un altre termoformat en blau i groc d'argent, acaba de completar la peça; també projectant-se sobre el mat.

Dentro del mundo de la vidriera hay diferentes técnicas que nos permiten un grandísimo abanico de posibilidades. En el caso de la vidriera de Tarragona hemos jugado fuerte y hemos encontrado la manera de trabajar un tema clásico (San Juan Bautista) en un entorno clásico (una iglesia) de manera moderna.

El discurso del vitral se presenta en diferentes niveles, podríamos decir, y se aleja de otras posibilidades de representación más típicas. Este planteamiento del diseño en clave contemporánea, implica una ejecución técnica en el mismo sentido. Aunque esto no quiere decir que no pudiera ser de otra manera.

Cada panel es un cristal de cámara que consta de un cristal mate pintado con amarillo de plata en la cara que veremos desde la iglesia, y un vidrio termoformado que dibuja una parte del diseño en transparente sobre transparente, en la parte de detrás. Es entre los dos cristales que se conforma todo el conjunto.

El vidrio mate actúa como pantalla de proyección que recibe las sombras de las texturas, los brillos de los espesores ... En una tercera capa, detrás de todo, otro termoformado en azul y amarillo de plata, acaba de completar la pieza; también proyectándose sobre el mate.

El forn apunt de comançar a treballar durant tota la nit.

Un dels termoformats sortint del forn.

L'efecte del groc d'argent és espectacular. Cada peça és una meravella!

Termoformats i groc d'argent abans de l'assamblatge.

Aquesta és la previsió que ens dóna el disseny fet per ordinador.

Anem enllestint...

El vitrall de Tarragona comença a tenir forma i entra en la darrera fase. Això no vol dir que no hi hagi encara feina per fer. En qualsevol cas, ja ens podem fer a la idea de l'efecte final malgrat no deixi de ser una sorpresa.

El bastiment de ferro està acabat i sols falta polir un parell de soldadures. Els vidres que falten fer ara són de cuites més curtes i això ens permet fer dos enfornades al dia anant al taller aviat al matí i marxant-ne tard a la nit.

Abans de la col·locació hem d'assamblar els vidres en càmara. El Joan de Vidres Miquel serà l'encarregat de fer-ho, sense despistar-se de l'ordre dels vidres i l'orientació, amb la cura que el caracteritza. No és fàcil, sense tenir el disseny interioritzat, fer-se el càrrec de com va cada panell. Però estan tots numerats i sembla difícil perdre's. També esperem que la rentadora no ens en trenqui cap i l'haguem de repetir.

Segurament el col·locarem entre la darrera setmana de febrer i la primera de març. Falten encara uns treballs a la teulada de sobre el vitrall i dependrem d'això per saber quan podem treballar sota sense riscos. Serà llavors quan quedarà la claraboia feta i podrem intentar, treballant amb la llum que ens hi entrarà, les retro-projeccions que han de fer el vitrall una mica més escenogràfic. Veurem si la llum rebotada guanya la llum general del vitrall que li arriba per les tres finestres del fons, que no tenen llum directa.

La vidriera de Tarragona empieza a tener forma y entra en la última fase. Esto no quiere decir que no haya todavía trabajo por hacer. En cualquier caso, ya nos podemos hacer a la idea del efecto final pese a no deje de ser una sorpresa.

El marco de hierro está terminado y sólo falta pulir un par de soldaduras. Los cristales que faltan hacer ahora son de cocidas más cortas y eso nos permite hacer dos horneadas al día yendo al taller pronto por la mañana y marchando su tarde por la noche.

Antes de la colocación debemos assamblar los cristales en cámara. El Juan de Vidrios Miguel será el encargado de hacerlo, sin despistarse del orden de los cristales y la orientación, con el cuidado que lo caracteriza. No es fácil, sin tener el diseño interiorizado, hacerse el cargo de cómo cada panel. Pero están todos numerados y parece difícil perderse. También esperamos que la lavadora no nos rompa la cabeza y la tengamos que repetir.

Seguramente lo colocaremos entre la última semana de febrero y la primera de marzo. Faltan todavía unos trabajos en el tejado de sobre la vidriera y dependeremos de esto para saber cuando podemos trabajar bajo sin riesgos. Será entonces cuando quedará la claraboya hecha y podremos intentar, trabajando con la luz que nos entrará, las retro-proyecciones que deben hacer el vitral algo más escenográfico. Veremos si la luz rebotada gana la luz general de la vidriera que le llega por las tres ventanas del fondo, que no tienen luz directa.