Destacats el 2015
M'agrada la diversitat de tècniques perquè em permet arribar al millor resultat segons els condicionants que sempre m'assetgen per ajudar-me a anar una mica més lluny en cada repte. Us explico dos projectes peculiars en aquest sentit que hem executat durant aquest 2015. Un any que pràcticament s'ha omplert del projecte d'Agramunt, però que ha donat temps per a altres projectes. Us destaco aquests dos per la tècnica, però podría parlar-vos també dels 5 emplomats de gran format que he col·locat el mes de desembre a Tarassó o els vitralls petit format que han viatjat cap a França, per citar-ne alguns.
El primer es tracta d'un collage que he col·locat en una masia que ha de convertir-se en casa de turisme rural, a Castellserà. Una combinació de gravat a l'àcid i a la sorra amb incrustacions de vidre esmaltat.
M'agrada la diversitat de tècniques perquè em permet arribar al millor resultat segons els condicionants que sempre m'assetgen per ajudar-me a anar una mica més lluny en cada repte. Us explico dos projectes peculiars en aquest sentit que hem executat durant aquest 2015. Un any que pràcticament s'ha omplert del projecte d'Agramunt, però que ha donat temps per a altres projectes. Us destaco aquests dos per la tècnica, però podría parlar-vos també dels 5 emplomats de gran format que he col·locat el mes de desembre a Tarassó o els vitralls petit format que han viatjat cap a França, per citar-ne alguns.
El primer es tracta d'un collage que he col·locat en una masia que ha de convertir-se en casa de turisme rural, a Castellserà. Una combinació de gravat a l'àcid i a la sorra amb incrustacions de vidre esmaltat.
La primera idea del client era un emplomat clàssic amb motius florals. També hi havia la idea de protegir els vitralls posant-los dins un vidre de càmara. Com que la fusta de les portes no donava per a tant gruix, i pensant en l'ús públic del local, vaig plantejar aquesta altra sol·lució que és en ella mateixa un vidre de càmara, treballat en totes les cares, que incorpora la incrustacions dins l'espai d'aire, fent que les dues cares del vidre siguin llises. I aprofitant que el novomat és prou sofert, vaig deixar la cara matejada a l'interior de la casa per evitar els molestos reflexos de la nit, quan els llums de dins estan encesos i ja és fosc al carrer. El resultat és un treball molt lleuger, elegant i discret; però alhora potent, contundent...
Me gusta la diversidad de técnicas para que me permite llegar al mejor resultado según los condicionantes que siempre me asedian para ayudarme a ir un poco más lejos en cada reto. Os cuento dos proyectos peculiares en este sentido que hemos ejecutado durante este 2015. Un año que prácticamente se ha llenado del proyecto de Agramunt, pero que ha dado tiempo para otros proyectos. Os destaco estos dos por la técnica, pero podría hablaros también de los 5 emplomados de gran formato que he colocado en diciembre en Tarassó o los vitrales de pequeño formato que han viajado a Francia, por citar algunos.
El primero se trata de un collage que he colocado en una masía que debe convertirse en casa de turismo rural, en Castellserà. Una combinación de grabado al ácido y en la arena con incrustaciones de vidrio esmaltado.
La primera idea del cliente era un emplomado clásico con motivos florales. También había la idea de proteger los vitrales poniéndolos en un cristal de cámara. Como la madera de las puertas no daba para tanto espesor, y pensando en el uso público del local, planteé esta otra solución que es en sí misma un cristal de cámara, trabajado en todas las caras, que incorpora la incrustaciones dentro del espacio de aire, haciendo que las dos caras del cristal sean lisas. Y aprovechando que el novomat es bastante sufrido, dejé la cara matejada en el interior de la casa para evitar los molestos reflejos de la noche, cuando las luces de dentro están encendidos y ya es oscuro en la calle. El resultado es un trabajo muy ligero, elegante y discreto; pero a la vez potente, contundente.
La tècnica del collage acostuma a preveure's més ràpida que l'emplomat, pero mai ho és tant com sembla. Al final, quan hi ha moltes peces, cal dedicar molt temps en preparar les ubicacions, netejar prèviament les superfícies, aplicar la imprimació, encolar, esperar a que la silicona epoxi comenci a curar-se i retirar el sobrant per acabar netejant-ho tot per deixar-ho a punt per a tancar els vidres en càmara. El resultat però, com es pot veure, sempre val molt la pena.
La técnica del collage suele preverse más rápida que el emplomado, pero nunca lo es tanto como parece. Al final, cuando hay muchas piezas, hay que dedicar mucho tiempo en preparar las ubicaciones, limpiar previamente las superficies, aplicar la imprimación, encolar, esperar a que la silicona epoxi empiece a curarse y retirar el sobrante para acabar limpiando todo para dejarlo listo para cerrar los cristales en cámara. El resultado sin embargo, como se puede ver, siempre vale la pena.
El segon és un projecte que he executat ajudat del laserjet, també conegut coma a làser d'aigua. El Cesc March s'ha encarregat de passar el meu dibuix vectoritzat a un arxiu CAD, per fer-lo comprensible al làser. Un cop segurs que el dibuix tenia tot el que havia de tenir i res més, l'arxiu ha anat directament a Vinaixa per mail i l'Eduard Moragues ha acabat la feina.
Mentre el làser feia la seva part, he pogut fer les flors al forn, segur de que les mides no variaríen ni un sol mil·límetre perquè, al ser un tall en fred, el metall no pateix les típiques deformacions del làser convencional.
La feina de ferro no acaba aquí. He hagut de fer els anclatges que permeten traure les tres peces per poder netejar el vidre de les portes. D'aquesta manera el vitrall està el màxim de prop de la porta per evitar molèsties al passar, i es continua podent netejar el vidre sense massa esforç.
El segundo es un proyecto que he ejecutado ayudado del laserjet, también conocido como láser de agua. Cesc March se ha encargado de pasar mi dibujo vectorizado a un archivo CAD, para hacerlo comprensible al láser. Una vez seguros de que el dibujo tenía todo lo que debía tener y nada más, el archivo ha ido directamente a Vinaixa por mail y Eduard Moragues ha terminado el trabajo.
Mientras el láser hacía su parte, he podido hacer las flores en el horno, seguro de que las medidas no varía ni un solo milímetro porque, al ser un corte en frío, el metal no sufre las típicas deformaciones del láser convencional.
El trabajo de hierro no acaba aquí. He tenido que hacer los anclajes que permitan sacar las tres piezas para poder limpiar el cristal de las puertas. De esta manera el vitral está el máximo de cerca de la puerta para evitar molestias al pasar, y se continúa pudiendo limpiar el vidrio sin demasiado esfuerzo.
