Pàgines

25 de gen. 2011

Anem enllestint...

El vitrall de Tarragona comença a tenir forma i entra en la darrera fase. Això no vol dir que no hi hagi encara feina per fer. En qualsevol cas, ja ens podem fer a la idea de l'efecte final malgrat no deixi de ser una sorpresa.

El bastiment de ferro està acabat i sols falta polir un parell de soldadures. Els vidres que falten fer ara són de cuites més curtes i això ens permet fer dos enfornades al dia anant al taller aviat al matí i marxant-ne tard a la nit.

Abans de la col·locació hem d'assamblar els vidres en càmara. El Joan de Vidres Miquel serà l'encarregat de fer-ho, sense despistar-se de l'ordre dels vidres i l'orientació, amb la cura que el caracteritza. No és fàcil, sense tenir el disseny interioritzat, fer-se el càrrec de com va cada panell. Però estan tots numerats i sembla difícil perdre's. També esperem que la rentadora no ens en trenqui cap i l'haguem de repetir.

Segurament el col·locarem entre la darrera setmana de febrer i la primera de març. Falten encara uns treballs a la teulada de sobre el vitrall i dependrem d'això per saber quan podem treballar sota sense riscos. Serà llavors quan quedarà la claraboia feta i podrem intentar, treballant amb la llum que ens hi entrarà, les retro-projeccions que han de fer el vitrall una mica més escenogràfic. Veurem si la llum rebotada guanya la llum general del vitrall que li arriba per les tres finestres del fons, que no tenen llum directa.




La vidriera de Tarragona empieza a tener forma y entra en la última fase. Esto no quiere decir que no haya todavía trabajo por hacer. En cualquier caso, ya nos podemos hacer a la idea del efecto final pese a no deje de ser una sorpresa.

El marco de hierro está terminado y sólo falta pulir un par de soldaduras. Los cristales que faltan hacer ahora son de cocidas más cortas y eso nos permite hacer dos horneadas al día yendo al taller pronto por la mañana y marchando su tarde por la noche.

Antes de la colocación debemos assamblar los cristales en cámara. El Juan de Vidrios Miguel será el encargado de hacerlo, sin despistarse del orden de los cristales y la orientación, con el cuidado que lo caracteriza. No es fácil, sin tener el diseño interiorizado, hacerse el cargo de cómo cada panel. Pero están todos numerados y parece difícil perderse. También esperamos que la lavadora no nos rompa la cabeza y la tengamos que repetir.

Seguramente lo colocaremos entre la última semana de febrero y la primera de marzo. Faltan todavía unos trabajos en el tejado de sobre la vidriera y dependeremos de esto para saber cuando podemos trabajar bajo sin riesgos. Será entonces cuando quedará la claraboya hecha y podremos intentar, trabajando con la luz que nos entrará, las retro-proyecciones que deben hacer el vitral algo más escenográfico. Veremos si la luz rebotada gana la luz general de la vidriera que le llega por las tres ventanas del fondo, que no tienen luz directa.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada