Juneda

Un cop acabades les peces per a l'exposició d'Andorra, ens hem pogut ficar de plè en la producció dels 5 vitralls de Juneda que tenim pendents de ja fa dies. Vidre gravat a l'àcid, plom, silicona... El projecte és senzill però hi ha més feina de la que ens pensàvem perquè tampoc són pocs metres i hi ha bastant plom.

Us ensenyem els dibuixos mentre no poguem fer les fotos dels vitralls acabats i col·locats. El conjunt no és exactament així perquè la disposició en l'espai no és aquesta. Quan veurem els dos de la dreta (una porta de dos fulls) no veurem el de l'esquerra perquè el tindrem just a l'esquena.

Una vez terminadas las piezas para la exposición de Andorra, nos hemos podido meter de lleno en la producción de los 5 vitrales de Juneda que tenemos pendientes de hace días. Vidrio grabado al ácido, plomo, silicona ... El proyecto es sencillo pero hay más trabajo del que pensábamos porque tampoco son pocos metros y hay bastante plomo.

Os enseñamos los dibujos mientras no podamos hacer las fotos de los vitrales acabados y colocados. El conjunto no es exactamente así porque la disposición en el espacio no es esta. Cuando veremos los dos de la derecha (una puerta de dos hojas) no veremos el de la izquierda para que lo tendremos justo a la espalda.

Les peces

"Kanazawa

"Koyasan 

"Sendai

"Fukushima 

"Tsunami 

"Zen

Jornades del Vidre a Andorra

El proper dissabte 15 d'octubre ens podreu trobar a Escaldes-Engordany, participant a les VI Jornades Arts del Vidre. Estrictament, les jornades són el 15 i el 16, però muntarem una exposició al CAEE que durarà fins el 22, per poder gaudir durant més temps de les peces que els diferents artistes han fet per a l'ocasió. Pel que fa a nosaltres concretament, hem ficat un peu en un món que no teníem massa visitat, dins l'univers del vidre: el càsting. Les tècniques o disciplines s'ajusten milor o pitjor a les idees que hi ha darrera les creacions artístiques. De vegades amb una poesia n'hi ha prou, de vegades li haurem de posar música i segons per a què, necessitarem escriure un llibre. En aquest cas, és la que més s'ajustava a la concepció de les peces i a una poètica que s'atansa a la comprensió japonesa de les coses. Perquè les peces, ja ho veureu, giren al voltant de la idea del Japó. Pel viatge al Japó de l'any passat, per l'amistat amb la Yukiko i la Chihiro, pel tsunami, pel Yoshi i el seu taller destruït prop de Fukushima... També per intentar aportar alguna cosa i fer com que no hagués passat res, malgrat tot, i ajudar al Yoshi de recuperar el taller perque pugui continuar amb la seva tasca educativa. Us incrusto el programa i ja us anirè informant. Podeu clicar-hi per veure'l més gran i llegir el que hi diu...

Hem acabat!

Finalment el vitrall de Sant Joan està acabat. Demà el Francesc retirarà la bastida del darrera i podrè fer la foto definitiva sense ombres ni elements extranys. I dissabte (30 d'abril) el podreu veure si us atanseu a l'església, hi esteu convidats. 

La veritat és que ha quedat tal com estava previst i la llum funciona millor encara del que havia imaginat. Només hi ha un petit problema: es veu petit. Són 28 metres quadrats, però es veu petit... La veritat és que impressionava més quan teníem les peces al taller abans de col·locar que un cop situades a l'espai. Si el veieu al natural, no entendreu que hi hagi hagut tanta feina a fer-lo!

Aquí teniu una foto amb la bastida darrera encara:



Finalmente el vitral de San Juan está terminado. Mañana el Francisco retirará el andamio de atrás y podremos hacer la foto definitiva sin sombras ni elementos extraños. Y el sábado (30 de abril) el podrá ver por acercar a la iglesia, estáis invitados.

La verdad es que ha quedado tal como estaba previsto y la luz funciona mejor aún de lo que habíamos imaginado. Sólo hay un pequeño problema: se ve pequeño. Son 28 metros cuadrados, pero se ve pequeño ... La verdad es que impresionaba más cuando teníamos las piezas en el taller antes de colocar que una vez situadas en el espacio. Si el ve al natural, no entenderéis que haya habido tanto trabajo hacerlo!
Aquí tienes una foto con el andamio última aún:

Aquesta foto està composada en HDR a partir de sis fotografies preses amb paràmetres diferents i per això té aquesta textura estranya. La idea és que la foto s'assemblés més a la visió real.

I la foto bona, finalment sense bastides ni ombres. Al contrari del que acostuma a passar, podeu clicar-hi a sobre per veure-la més petita.

En aquest cas, hem fet fotos parcials i les hem composat com un collage. D'aquesta manera l'exposició de cada part és més correcta i no tenim tants problemes de contrallums. El problema és que els ocres queden un pèl falsejats. En realitat no hi ha tant registre cromàtic.