vitrallers.com

12 d’oct. 2011

22 de set. 2011

El proper dissabte 15 d'octubre ens podreu trobar a Escaldes-Engordany, participant a les VI Jornades Arts del Vidre. Estrictament, les jornades són el 15 i el 16, però muntarem una exposició al CAEE que durarà fins el 22, per poder gaudir durant més temps de les peces que els diferents artistes han fet per a l'ocasió. Pel que fa a nosaltres concretament, hem ficat un peu en un món que no teníem massa visitat, dins l'univers del vidre: el càsting. Les tècniques o disciplines s'ajusten milor o pitjor a les idees que hi ha darrera les creacions artístiques. De vegades amb una poesia n'hi ha prou, de vegades li haurem de posar música i segons per a què, necessitarem escriure un llibre. En aquest cas, és la que més s'ajustava a la concepció de les peces i a una poètica que s'atansa a la comprensió japonesa de les coses. Perquè les peces, ja ho veureu, giren al voltant de la idea del Japó. Pel viatge al Japó de l'any passat, per l'amistat amb la Yukiko i la Chihiro, pel tsunami, pel Yoshi i el seu taller destruït prop de Fukushima... També per intentar aportar alguna cosa i fer com que no hagués passat res, malgrat tot, i ajudar al Yoshi de recuperar el taller perque pugui continuar amb la seva tasca educativa. Us incrusto el programa i ja us anirè informant. Podeu clicar-hi per veure'l més gran i llegir el que hi diu...

27 d’abr. 2011

Hem acabat!

Finalment el vitrall de Sant Joan està acabat. Demà el Francesc retirarà la bastida del darrera i podrè fer la foto definitiva sense ombres ni elements extranys. I dissabte (30 d'abril) el podreu veure si us atanseu a l'església, hi esteu convidats.

La veritat és que ha quedat tal com estava previst i la llum funciona millor encara del que havia imaginat. Només hi ha un petit problema: es veu petit. Són 28 metres quadrats, però es veu petit... La veritat és que impressionava més quan teníem les peces al taller abans de col·locar que un cop situades a l'espai. Si el veieu al natural, no entendreu que hi hagi hagut tanta feina a fer-lo!

Aquí teniu una foto amb la bastida darrera encara:

Finalmente el vitral de San Juan está terminado. Mañana el Francisco retirará el andamio de atrás y podremos hacer la foto definitiva sin sombras ni elementos extraños. Y el sábado (30 de abril) el podrá ver por acercar a la iglesia, estáis invitados.

La verdad es que ha quedado tal como estaba previsto y la luz funciona mejor aún de lo que habíamos imaginado. Sólo hay un pequeño problema: se ve pequeño. Son 28 metros cuadrados, pero se ve pequeño ... La verdad es que impresionaba más cuando teníamos las piezas en el taller antes de colocar que una vez situadas en el espacio. Si el ve al natural, no entenderéis que haya habido tanto trabajo hacerlo!
Aquí tienes una foto con el andamio última aún:


Aquesta foto està composada en HDR a partir de sis fotografies preses amb paràmetres diferents i per això té aquesta textura estranya. La idea és que la foto s'assemblés més a la visió real.

I la foto bona, finalment sense bastides ni ombres. Al contrari del que acostuma a passar, podeu clicar-hi a sobre per veure-la més petita.

En aquest cas, hem fet fotos parcials i les hem composat com un collage. D'aquesta manera l'exposició de cada part és més correcta i no tenim tants problemes de contrallums. El problema és que els ocres queden un pèl falsejats. En realitat no hi ha tant registre cromàtic.

25 de gen. 2011

La tècnica pròpiament

Dins el món del vitrall hi ha diferents tècniques que ens permeten un grandíssim ventall de possibilitats. En el cas del vitrall de Tarragona hem jugat fort i hem trobat la manera de treballar un tema clàssic (Sant Joan Baptista) en un entorn clàssic (una església) de manera moderna.

El discurs del vitrall es presenta en diferents nivells, podríem dir, i s'allunya d'altres possibilitats de representació més típiques. Aquest plantejament del disseny en clau contemporània, implica una execució tècnica en el mateix sentit. Encara que això no vol dir que no pogués ser d'una altra manera.

Cada plafó és un vidre de càmara que consta d'un vidre mat pintat amb groc d'argent a la cara que veurem des de l'església, i un vidre termoformat que dibuixa una part del disseny en transparent sobre transparent, a la part de darrere. És entre els dos vidres que es conforma tot el conjunt.

El vidre mat actua com a pantalla de projecció que rep les ombres de les textures, les brillantors dels gruixos... En una tercera capa, darrere de tot, un altre termoformat en blau i groc d'argent, acaba de completar la peça; també projectant-se sobre el mat.

Dentro del mundo de la vidriera hay diferentes técnicas que nos permiten un grandísimo abanico de posibilidades. En el caso de la vidriera de Tarragona hemos jugado fuerte y hemos encontrado la manera de trabajar un tema clásico (San Juan Bautista) en un entorno clásico (una iglesia) de manera moderna.

El discurso del vitral se presenta en diferentes niveles, podríamos decir, y se aleja de otras posibilidades de representación más típicas. Este planteamiento del diseño en clave contemporánea, implica una ejecución técnica en el mismo sentido. Aunque esto no quiere decir que no pudiera ser de otra manera.

Cada panel es un cristal de cámara que consta de un cristal mate pintado con amarillo de plata en la cara que veremos desde la iglesia, y un vidrio termoformado que dibuja una parte del diseño en transparente sobre transparente, en la parte de detrás. Es entre los dos cristales que se conforma todo el conjunto.

El vidrio mate actúa como pantalla de proyección que recibe las sombras de las texturas, los brillos de los espesores ... En una tercera capa, detrás de todo, otro termoformado en azul y amarillo de plata, acaba de completar la pieza; también proyectándose sobre el mate.