Santuari del Tallat

Us presentem avui les nostres propostes per a la intervenció a la capella del Santuari del Tallat. El plantejament de base era mantenir un cert esperit cistercenc de simplicitat decorativa i mantenir el diàleg entre l'espai interior i l'exterior.

30 metres quadrats en total que han de servir per millorar l'espai interior i dignificar la capella que ara queda tancada per uns metacril·lats una mica atacats pel sol. Esperem que finalment sigui possible el projecte i poguem contribuir en la recuperació del santuari.

Os presentamos hoy nuestras propuestas para la intervención en la capilla del Santuário del Tallat. El planteamiento de base era mantener un cierto espíritu cisterciense de simplicidad decorativa y mantener el diálogo entre el espacio interior y el exterior.

30 metros cuadrados en total que tienen que servir para mejorar el espacio interior y dignificar la capilla que ahora queda cerrada por unos metacrilatos un poco atacados por el sol. Esperamos que finalmente sea posible el proyecto i podamos contribuir a la recuperació del santuário.

La Salle de Mollerussa

"Ell va venir a la terra perquè els homes tinguéssin vida i la tinguéssin en abundància"

Jn 10-10

Aquest és el punt de partida del plantejament conceptual. A partir d'aquí, han sortit tres propostes gràfiques per tal de començar a parlar-ne. El projecte es troba, ara mateix, en fase d'estudi i cal esperar que pugui ser realitzable. 

"Él vino a la tierra para que los hombres tuviesen vida y la tuvieran en abundáncia"

Jn 10-10

Este es el punto de partida del planteamiento conceptual. A partir de aquí, han salido tres propuestas gráficas para empezar a hablar. El proyecto de encuentra, ahora mismo, en fase de estudio y hay que esperar que pueda ser realizable.

Petits projectes

Aquest és un d'aquells projectes modestos, petits, senzills. Això no vol pas dir que la seva presència sigui petita, al contrari. És d'aquells projectes on aconsegueixo que uns petits trossos de vidre determinin i modifiquin un espai molt gran. 

Pocs centímetres quadrats, poc color, poca riquesa cromàtica, poca expresivitat de les línies... Poc de tot per aconseguir molt de res. Una vegada més, la canalla no es pot estar d'al·lucinar amb els vidres. És aquest punt de caramel que té el vidre.

Este es uno de aquellos proyectos modestos, pequeños, sencillos. Esto no quiere decir que su presencia sea pequeña, al contrario. Es de esos proyectos donde consigo que unos pequeños trozos de vidrio determinen y modifiquen un espacio muy grande.
Pocos centímetros cuadrados, poco color, poca riqueza cromática, poca expresividad en las líneas... Poco de todo para conseguir mucho de nada. Una vez más, los más pequeños no pueden parar de alucinar con los cristales. Es ese punto de caramelo que tiene el vidrio de color.

Més vitrall, més plom, menys color...

Aquest és el vitrall que el mes d'agost m'ha deixat fer, entre onades de calor i onades de turistes que passaven pel davant del taller, amb aire desmenjat. Ja fa temps que el cartell d'entrada lliure no sedueix ningú. No és indicador de res perquè és un efecte que va començar abans de la crisi. Ja només ens venen a veure els turistes francesos, holandesos, belgues o australians.

Detalls insignificants a banda, en aquest darrer vitrall recupeo aquella manera de fer, no només nostra, consistent en fer anar tant el llapis com la goma d'esborrar. Una bona escriptura del plom i l'estructura, uns impresos transparents, uns gravats a l'àcid i una quantitat, petita però potent, de color.

La mida del marc era, en aquest cas, massa gran com per plantejar un vitrall sencer. Podríem haver pensat en uns reforços clàssics per darrera... Però al ser un vitrall interior que podem mirar per les dues cares, ens va fer decantar per una altra solució i vam incloure l'estructura en el propi dibuix dels ploms.

Això m'ha obligat a fer de ferrer de nou  per poder construir el chasis i també de fuster per poder encastar-lo al marc existent. Si ens mirem el vitrall per davant (la llum més faborable) veiem el ferro confós amb els ploms encara que evident per la diferència de gruix. Per darrera, en canvi, he fet fer uns llistons de fusta que s'integren amb el marc en color i forma.




Esta es la vidriera que agosto me ha dejado hacer, entre oleadas de calor y oleadas de turistas que pasaban delante del taller, con aire desairado. Ya hace tiempo que el cartel de "entrada libre" no seduce a nadie. No es indicador de nada porque es un efecto que empezó antes de la crisi. Ya solo entran los turistas franceses, holandeses, belgas o australianos.

Detalles insignificantes a parte, en este último trabajo recupero esa forma de hacer, no solo nuestra, consistente en utilizar igual el lápiz que la goma de borrar. Una buena escritura del plomo y la estructura, unos impresos transparentes, unos grabados al ácido y una cantidad pequeña pero potente de color.

La talla del marco era, en este caso, demasiado grande como para plantear una pieza entera. Podía haber pensado en unos refuerzos clásicos por detrás... Pero al ser una vidriera interior que podemos mirar por las dos caras, me hizo decidir por otra solución integrando la estructura eln el mismo dibujo del plomo.
Esto me ha obligado a hacer de herrero de nuevo para poder construir el chasis y también de carpintero para colocarlo en el marco de madera existente. Si miramos la vidriera por delante (la luz más favorable) vemos el hierro confundido con los plomos aunque evidente por la diferéncia de grosor. Por detrás, en cambio, he hecho unos listones de madera que se integran con el marco existente en color y forma.