Pàgines

25 de gen. 2011

La tècnica pròpiament

Dins el món del vitrall hi ha diferents tècniques que ens permeten un grandíssim ventall de possibilitats. En el cas del vitrall de Tarragona hem jugat fort i hem trobat la manera de treballar un tema clàssic (Sant Joan Baptista) en un entorn clàssic (una església) de manera moderna.

El discurs del vitrall es presenta en diferents nivells, podríem dir, i s'allunya d'altres possibilitats de representació més típiques. Aquest plantejament del disseny en clau contemporània, implica una execució tècnica en el mateix sentit. Encara que això no vol dir que no pogués ser d'una altra manera.

Cada plafó és un vidre de càmara que consta d'un vidre mat pintat amb groc d'argent a la cara que veurem des de l'església, i un vidre termoformat que dibuixa una part del disseny en transparent sobre transparent, a la part de darrere. És entre els dos vidres que es conforma tot el conjunt.

El vidre mat actua com a pantalla de projecció que rep les ombres de les textures, les brillantors dels gruixos... En una tercera capa, darrere de tot, un altre termoformat en blau i groc d'argent, acaba de completar la peça; també projectant-se sobre el mat.




Dentro del mundo de la vidriera hay diferentes técnicas que nos permiten un grandísimo abanico de posibilidades. En el caso de la vidriera de Tarragona hemos jugado fuerte y hemos encontrado la manera de trabajar un tema clásico (San Juan Bautista) en un entorno clásico (una iglesia) de manera moderna.

El discurso del vitral se presenta en diferentes niveles, podríamos decir, y se aleja de otras posibilidades de representación más típicas. Este planteamiento del diseño en clave contemporánea, implica una ejecución técnica en el mismo sentido. Aunque esto no quiere decir que no pudiera ser de otra manera.

Cada panel es un cristal de cámara que consta de un cristal mate pintado con amarillo de plata en la cara que veremos desde la iglesia, y un vidrio termoformado que dibuja una parte del diseño en transparente sobre transparente, en la parte de detrás. Es entre los dos cristales que se conforma todo el conjunto.

El vidrio mate actúa como pantalla de proyección que recibe las sombras de las texturas, los brillos de los espesores ... En una tercera capa, detrás de todo, otro termoformado en azul y amarillo de plata, acaba de completar la pieza; también proyectándose sobre el mate.






El forn apunt de comançar a treballar durant tota la nit.
Un dels termoformats sortint del forn.


L'efecte del groc d'argent és espectacular. Cada peça és una meravella!
Termoformats i groc d'argent abans de l'assamblatge.




Aquesta és la previsió que ens dóna el disseny fet per ordinador.







Anem enllestint...

El vitrall de Tarragona comença a tenir forma i entra en la darrera fase. Això no vol dir que no hi hagi encara feina per fer. En qualsevol cas, ja ens podem fer a la idea de l'efecte final malgrat no deixi de ser una sorpresa.

El bastiment de ferro està acabat i sols falta polir un parell de soldadures. Els vidres que falten fer ara són de cuites més curtes i això ens permet fer dos enfornades al dia anant al taller aviat al matí i marxant-ne tard a la nit.

Abans de la col·locació hem d'assamblar els vidres en càmara. El Joan de Vidres Miquel serà l'encarregat de fer-ho, sense despistar-se de l'ordre dels vidres i l'orientació, amb la cura que el caracteritza. No és fàcil, sense tenir el disseny interioritzat, fer-se el càrrec de com va cada panell. Però estan tots numerats i sembla difícil perdre's. També esperem que la rentadora no ens en trenqui cap i l'haguem de repetir.

Segurament el col·locarem entre la darrera setmana de febrer i la primera de març. Falten encara uns treballs a la teulada de sobre el vitrall i dependrem d'això per saber quan podem treballar sota sense riscos. Serà llavors quan quedarà la claraboia feta i podrem intentar, treballant amb la llum que ens hi entrarà, les retro-projeccions que han de fer el vitrall una mica més escenogràfic. Veurem si la llum rebotada guanya la llum general del vitrall que li arriba per les tres finestres del fons, que no tenen llum directa.




La vidriera de Tarragona empieza a tener forma y entra en la última fase. Esto no quiere decir que no haya todavía trabajo por hacer. En cualquier caso, ya nos podemos hacer a la idea del efecto final pese a no deje de ser una sorpresa.

El marco de hierro está terminado y sólo falta pulir un par de soldaduras. Los cristales que faltan hacer ahora son de cocidas más cortas y eso nos permite hacer dos horneadas al día yendo al taller pronto por la mañana y marchando su tarde por la noche.

Antes de la colocación debemos assamblar los cristales en cámara. El Juan de Vidrios Miguel será el encargado de hacerlo, sin despistarse del orden de los cristales y la orientación, con el cuidado que lo caracteriza. No es fácil, sin tener el diseño interiorizado, hacerse el cargo de cómo cada panel. Pero están todos numerados y parece difícil perderse. También esperamos que la lavadora no nos rompa la cabeza y la tengamos que repetir.

Seguramente lo colocaremos entre la última semana de febrero y la primera de marzo. Faltan todavía unos trabajos en el tejado de sobre la vidriera y dependeremos de esto para saber cuando podemos trabajar bajo sin riesgos. Será entonces cuando quedará la claraboya hecha y podremos intentar, trabajando con la luz que nos entrará, las retro-proyecciones que deben hacer el vitral algo más escenográfico. Veremos si la luz rebotada gana la luz general de la vidriera que le llega por las tres ventanas del fondo, que no tienen luz directa.




3 d’ag. 2010

El vitrall de Tarragona





Hem fet proves a tamany real, hem modificat les proves i les hem adaptat als resultats que estem buscant. Hem tornat a provar i sembla que ja estem molt afinats. Ara, mentre el Xavier fa el marc de ferro que ha d'aguantar els vitralls, ens dediquem a dibuixar a mida real tot el vidre de dalt a baix. A partir de la maqueta que vam fer i presentar, dibuixem tots els detalls per poder imprimir a mida real cada vidre (70x 70 cm.) i així disposar de patrons exactes per poder treballar els vidres independentment.
A banda d'això, les proves de forn i de color han continuat donant bons resultats i alguns fracassos. Estem treballant amb vidres nous que ens ofereix la indústria (menys habituals en vitrall artístic) i que hem de conèixer de zero per saber com reaccionen i quines opcions donen.
També estem fent recerca per trobar la pintura que ha de protegir el ferro del bastiment. Es tracta de fer que el ferro es vegi menys i s'entoni una mica amb els tons del vitrall i del marc de marbre que vesteix l'altar.
I els de Vidres Miquel, que són uns cracs, estan posant la prova definitiva en vidre de càmara. D'aquesta manera ens assegurem les projeccions del vidre posterior sobre el mate que dóna a l'església. Només falta comprovar que tot ha sortit bé i poder sistematitzar els procediments.





Hem hecho pruebas a tamaño real, he modificado las pruebas y las he adaptado a los resultados que estoy buscando. He vuelto a probar y parece que ya estoy muy afinado. Ahora, mientras el Xavier empieza el marco de hierro que tiene que aguantar las vidrieras, me dedico a dibujar a tamaño real todo el vidrio de arriba a abajo. A partir de la maqueta que hice y presenté, dibujo todos los detalles para poder imprimir a tamaño real cada cristal (70x 70 cm.) Y así disponer de patrones exactos para poder trabajar los cristales independientemente.

Aparte de eso, las pruebas de horno y de color han continuado dando buenos resultados y algunos fracasos. Estoy trabajando con cristales nuevos que nos ofrece la industria (menos habituales en vitral artístico) y hay que conocer de cero para saber cómo reaccionan y qué opciones dan.

También estoy investigando para encontrar la pintura que debe proteger el hierro de la construcción. Se trata de hacer que el hierro se vea menos y se entone un poco con los tonos del vitral y del marco de mármol que viste el altar.

Y los de Vidres Miquel, que son unos cracks, están poniendo la prueba definitiva en cristal de cámara. De esta manera nos aseguramos las proyecciones del cristal posterior sobre el mate que da a la iglesia. Sólo falta comprobar que todo ha salido bien y poder sistematizar los procedimientos.

6 d’abr. 2010

Els darrers projectes

El vitrall de Tarragona ens dóna temps per a atendre altres petites comandes. Com sempre fem, un cop acceptat el pressupost, ens posem a dibuixar. La idea és sempre trobar el disseny que s'adequa al lloc i a les persones que el viuen. No sempre és fàcil... Aquests són els darrers dibuixos:


La vidriera de Tarragona nos da tiempo para atender otros pequeños pedidos. Como siempre hacemos, una vez aceptado el presupuesto, nos ponemos a dibujar. La idea es siempre encontrar el diseño que se adecua al lugar y las personas que lo viven. No siempre es fácil ... Estos son los últimos dibujos: